Sovint quan em criden Amina, em dic a mi mateixa i veu alta "camina". I sempre hi ha algú que mig riu d'aquesta rima tan fàcil. Però a mi m'agrada. Caminar sempre que es pugui endavant amb rauxa i seny alhora. I potser és aquesta rauxa la que em porta moltes vegades a ballar. I res millor que fer-ho amb les meves companyes, amb les meves Zaghareets. La meva biografia zaghariana sempre començarà, doncs, amb un petit zaghareet seguit d'aquestes grans dones. I aniré caminant ballant al seu costat